M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Pública

Descripció de l’activitat

Hui la sessió ha consistit en reforçar moltes de les activitats que hem anat treballant durant aquestes últimes setmanes. He volgut  veure com reaccionaven ara, després de tota la intervenció, i si realment es notaven alguns canvis en la manera de participar, decidir o relacionar-se entre ells.

En aquesta sessió, han participat  els ususris/as Leo, Arturo, Rubén i Leti. Per començar, hem fet una part més tranquil·la, parlant sobre situacions quotidianes perquè pogueren expressar preferències i opinions. Els he preguntat coses senzilles, com què preferirien fer un diumenge, què els agrada més per a berenar o quin tipus de plans els agraden més. La veritat és que m’ha sorprés perquè, comparat amb els primers dies, hui tots responien amb menys vergonya. Per últim, hem reflexionar sobre la pressa de les seues decissions.

Després, cadascun ha triat una activitat diferent. Leo volia fer un puzzle, Rubén preferia el Memory, Leti tenia ganes de dibuixar i Arturo volia cosir. A partir d’ahí, els he plantejat que havien d’intentar organitzar-se entre ells per decidir per on començar i com podien repartir el temps. Al principi cadascú estava molt centrat en la seua elecció, però a poc a poc han anat parlant entre ells i, quasi sense adonar-se, han acabat arribant a acords amb bastant facilitat. Finalment, han decidit començar tots junts amb el Memory, després continuar amb el puzzle.

També hem aprofitat el moment per reprendre la part més tipus assemblea que havíem treballat altres dies. Els he preguntat quina eixida els agradaria fer si pogueren organitzar una activitat especial. Leo i Leti han dit anar al cine, Rubén preferia anar a esmorzar fora i Arturo ha proposat anar al parc. M’ha agradat molt veure com escoltaven les opinions dels altres sense enfadar-se perquè no coincidiren.

Objectiu

Continuar reforçant la presa de decisions individuals i grupals, afavorint que les persones usuàries expressen les seues preferències, participen més activament i guanyen seguretat a l’hora de decidir.

Avaluació

Sincerament, crec que hui ha sigut una de les sessions on més he notat l’evolució del grup, ja que moltes coses que al principi costaven molt ara ixen d’una manera molt més natural. Per exemple, abans els costava molt més expressar què volien o acceptar les opinions dels altres. Hui, encara que cadascú tenia la seua idea, han aconseguit parlar-ho amb tranquil·litat i arribar a acords sense pràcticament ajuda meua. També he vist més iniciativa per part seua. Ja no esperen tant que siga jo qui diga què toca fer o qui resolga les situacions. Evidentment encara necessiten suport en alguns moments, però sent que cada vegada confien més en les seues pròpies decisions.

Evidències

Durant la sessió, tots els usuaris han expressat preferències personals en diferents moments de l’activitat i han participat en decisions tant individuals com grupals. Una de les evidències més clares ha sigut veure com, a diferència de les primeres sessions, ara es mostren més disposats a escoltar-se entre ells i a acceptar opinions diferents sense generar conflictes. Hui, per exemple, han sigut capaços d’organitzar-se i arribar a acords amb bastant tranquil·litat, respectant els torns de paraula i deixant espai perquè tots pogueren participar. També s’ha observat una actitud més participativa, més iniciativa i una millor acceptació de les opinions dels companys.

Per tal de registrar i valorar aquests aspectes, he utilitzat principalment el diari de camp plantejat en el projecte, on he anat anotant observacions relacionades amb la participació, la presa de decisions, la capacitat d’arribar a acords i la manera en què reaccionaven davant les opinions dels companys. A més, també he tingut en compte l’observació directa durant tota la sessió, especialment en moments on havien de negociar o decidir conjuntament.

Reflexió personal

La veritat és que hui he acabat la sessió reflexioanant sobre tot el que hem anat fent durant aquestes setmanes. Al principi, quan vaig plantejar aquesta intervenció, pensava que seria molt difícil notar canvis reals, perquè al final parlar de presa de decisions sembla una cosa molt gran. Però ara m’estic adonant que els canvis importants, moltes vegades, estan en les coses més menudes.

Hui, per exemple, m’ha fet molta il·lusió veure com parlaven entre ells d’una manera molt més natural i amb menys vergonya que els primers dies. Abans hi havia moments en què quasi esperaven que jo marcara les negociacions o que marcara el ritme. Ara, en canvi, encara que continuen necessitant ajuda, sí que els note més segurs, més tranquils i amb més ganes de participar.

També he pensat molt en mi mateixa durant la sessió. Crec que una de les coses que més m’està costant aprendre és saber fer-me un poc cap arrere. Moltes vegades em naix intervenir ràpid, ajudar o intentar solucionar-ho tot perquè pense que així serà més fàcil per a ells i elles. Però hui he vist clarament que, quan els dones temps de veritat, poden fer molt més del que pareix. A més, veure’ls discutir tranquil·lament sobre què volen fer, veure que algú cedeix sense enfadar-se o que un altre s’atreveix a donar la seua opinió quan abans quasi no parlava, són coses que des de fora poden semblar una tonteria, però quan estàs allí ho vius d’una altra manera. Sincerament, crec que aquesta experiència m’està ensenyant molt més del que esperava. No només sobre intervenció o activitats, sinó sobre la importància d’escoltar, respectar els ritmes i confiar de veritat en les capacitats de les persones.

Hui he acabat contenta, però sobretot amb la sensació que, encara que siga a poc a poc, algún canvi si que es produix.