M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Pública

Descripció de l’activitat

Hui he dut a terme l’activitat 4 del projecte amb els quatre usuaris del taller 1: Malena, Arturo, Alejandro i Leo. La sessió ha començat amb una part més reflexiva, plantejant diferents situacions quotidianes perquè pogueren expressar què preferirien i per què. He intentat formular preguntes relacionades amb situacions properes i reals del seu dia a dia, per facilitar que pogueren imaginar-se en eixos contextos i prendre una decisió.

Algunes de les preguntes han sigut:

• “Si estigueres a casa i pogueres triar unes postres, què preferiries: maduixes o poma?”
• “Si un diumenge pogueres anar d’excursió, què t’agradaria més: platja o muntanya?”
• “Si este estiu quedares per anar a sopar, què preferiries posar-te: sandàlies o esportives?”

Tots han participat molt bé en aquesta primera part i han sigut capaços d’expressar les seues preferències sense massa dificultat. A partir d’ahí, els he preguntat què els agradaria fer hui durant l’activitat, i els quatre han coincidit que volien jugar. Els he donat tres opcions diferents: puzzles, Le Lynx i Memory. Alejandro i Leo han escollit puzzle, mentre que Malena i Arturo han preferit Le Lynx. Després d’això, els he plantejat que havien d’arribar a una decisió conjunta per poder jugar tots junts de manera cooperativa.

En aquesta ocasió, Alejandro, que altres dies havia mostrat més dificultat per cedir, ha acceptat amb més facilitat la decisió grupal, i finalment han triat jugar tots a Le Lynx. El joc ha funcionat molt bé. Es tractava d’un joc cooperatiu on havien d’anar col·locant unes fitxes amb objectes quotidians en el lloc corresponent d’un gran tauler. Durant el joc, han cooperat entre ells, s’han ajudat molt i s’ho han passat realment bé.

Com que hem acabat abans del previst, després han decidit entre tots fer també dos puzzles de 80 peces de manera cooperativa.

Objectiu

Afavorir la presa de decisions en situacions quotidianes i grupals, reforçant la capacitat d’expressar preferències, arribar a acords i participar activament dins del grup.

Avaluació

La sessió ha anat molt millor del que esperava. Des del principi, tots han participat molt activament i han mostrat interés tant en les preguntes inicials com en la part dels jocs. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el canvi d’Alejandro respecte a sessions anteriors. Aquesta vegada no li ha costat tant acceptar una decisió diferent de la seua, i crec que això és un avanç important dins de la dinàmica grupal. També he observat que, quan les activitats tenen sentit per a ells i elles i parteixen de coses properes al seu dia a dia, participen amb molta més facilitat i es mostren més segurs a l’hora d’opinar.

Per últim, pel que fa al treball cooperatiu, la sessió ha sigut molt positiva. Han sabut ajudar-se, respectar-se i compartir l’activitat sense conflictes.

Evidències

Durant l’activitat, els quatre usuaris han sigut capaços d’expressar preferències personals davant diferents situacions quotidianes i de participar en la presa de decisions grupals. A més, han aconseguit arribar a un acord conjunt respecte al joc que volien realitzar i han participat de manera cooperativa tant en el Le Lynx com en els puzzles posteriors.

També s’ha pogut observar una actitud positiva, implicació durant tota la sessió i una major facilitat per acceptar les decisions del grup.

Reflexió personal

La veritat és que aquesta sessió m’ha agradat molt perquè he tingut la sensació que, a poc a poc, el grup va sentint-se més còmode amb aquest tipus de dinàmiques. M’ha agradat especialment començar amb situacions quotidianes, perquè he vist que els ajudava molt a imaginar-se realment en eixa situació i a expressar què preferien. A més, crec que això dona molt més sentit a la presa de decisions, perquè no es queda només en triar un joc, sinó en pensar sobre coses que formen part de la vida diària. També m’ha fet reflexionar veure com canvien les actituds segons el context i la confiança que van agafant. El cas d’Alejandro m’ha sorprés positivament, perquè altres dies li costava molt més cedir o adaptar-se a la decisió del grup, i hui ho ha gestionat molt millor.

D’altra banda, durant el joc cooperatiu he pogut observar moments molt bonics d’ajuda entre ells, especialment quan algun company no trobava una peça o dubtava. En eixos moments és quan realment veig que aquestes activitats van més enllà de la presa de decisions i treballen també la convivència, l’escolta i el respecte pels altres.

En general, he acabat la sessió amb molt bones sensacions i amb la sensació que, encara que siguen xicotets avanços, realment s’estan produint canvis en la manera en què participen i es relacionen entre ells.